dimarts, 9 de desembre del 2008

Putos Santa claus...

Una de les plagues que mes i mes ràpidament s'ha extès en època de Nadal es sens dubte la dels putos Santa Claus o Papa Noels que pengen dels balcons del nostre minúscul païs. Deixan't de banda l'horterisme i el mal gust de qui decideix penjar aixó per martiritzar als pobres veïns, aquesta expressió suprema del mal gust amaga un interessant concepte de perdua de valors autóctons.

Em resulta curiós veure com gran part de la gent que viu a Catalunya es francament procliu a adoptar tradicions d'altres països mentre deixa perdre les nostres sense parar-se a pensar ni per un moment que cony tenen aquestes "noves" tradicions que no tinguessin les d'aquí, i quina es la necesitat de fer aquest canvi de valors. El cas que ens ocupa es particularment irritant per a mi perqué a mes a mes de la traïció a les tradicions d'aquí, hem de sumar-hi que els maleïts papa noels m'ho recorden a diari... Es algo així com la Castanyada i el puto Halloween.

A mi que m'expliqui algú que nassos passa pel cap de la gent per incorporar a les nostres festes nadalenques, sense que ningú l'hagi convidat, a un personatge que es el paradigma del consumisme.. joer, si es que nomes li falta portar enganxines amb propaganda dels centres comercials... per si no n'hi havia prou amb el consumisme compulsiu de cara al dia de Reis, ara va i se'ls hi acudeix ficar per aquí al mig al Papa Noel i vingaaa, mes regals, mes pasta, la qüestió es gastar i fer que els centres comercials facin l'Agost en ple hivern.

Cony!! que no en teniem prou amb els Reis??? almenys, dins del consumisme, tenen una tradició que ho justifica (curiós, un cop mes la religió cristiana fa servir la por com a sistema de control: Si et portes malament els reis et portaran carbó, però si et portes be tindras un regal.... em sona que també deien que si em feia no se que m'hauria de quedar cec i anar al infern... cec no ho se, pero calvo si que m'hi he quedat!), i almenys et queda el consol de que els centres comercials s'han aprofitat d'una tradició per capgira-la i convertirla en consumisme pur i dur. Però en el cas del Papa Noel... Ni tradició ni osties, tal com l'entenem nosaltres es un gordo de merda que es vesteix de vermell i blanc (perqué els publicistes de CocaCola ho van decidir així) i que intenta ficar-te al cervell que, apart del dia de Reis, el dia de Nadal també t'has de gastar una pasta gansa en un regal de la ostia...

I doncs, si tots tenim clar que el Papa Noel (o Santa Claus) no te ni cap ni peus, que es una importació americana (com tantes d'altres) i que els Reis Mags i el Caga Tio almenys tenen uns fonaments tradicionals que no té ni tindrà mai el puto papanuel... si es així... Perqué cony no sortim al carrer i cremem tots els papanuels que trobem als balcons del poble???? Si la gent vol penjar horterades al balcó per contaminar visualment als seus veïns que hi pengi els Reis Mags, que almenys tot plegat tindría un sentit tradicional i no deixaríem perdre les coses d'aquí, com sempre, no??? i així aquest bloc només s'hagues limitat a parlar de la conveniencia de convertir el teu balcó en una mini representació hortera d'una paradeta de la fira de Santa LLucia, i prou.

Sigues honest amb les tradicions autóctones: avisa al teu veï de que o treu el PAPANUEL o li cremes el xiringuito!!!!


PD.- El nadal consumista també te alguna cosa bona: gràcies a un anunci de Massimo Dutti podem tornar a sentir una breu melodia d'una gran cançó, Hope There's Someone, del àlbum "I'm a bird now" Antony and the Johnsons. No perdis els temps i escolta-la, a veure si pots oblidar-te del Terror Papa Noel.

2 comentaris:

Maribel ha dit...

Me apunto a la crema de papanuels...
"muerte al barbón!!", jejejejeje

Maribel ha dit...

Cuando quieras te pasas por la c/Nord con el mechero... ayer llegué a casa y vi cómo se habían reproducido misteriosamente los papanueles suicidas por los balcones... acompañados de unas horrendas luces de neón (Las Vega's fever)

AAAAAARRRRGGGGHHHH... ¡¡¡quina negror!!!