Amb certa satisfacció i indiferència a parts iguals, llegeixo al diari que faran una "fira de pisos low cost" per donar sortida a vivendes amb un 30% de descompte.
Amb certa satisfacció perquè veig que la gent es belluga per intentar sortir de la "crisis" i perquè alguns joves tindràn una oportunitat d'aconseguir una vivenda "pagable".
Amb indiferència perquè TOTS (els organitzadors de la fira, els polítics, TOTS) sabem que si els bancs no donen credits, en podem posar un bon troç a l'olla del 30% de rebaixa. Aquesta noticia comença a generarme mes indiferència que satisfacció... Ho sap tothom, però no ho diu ningú: els joves busquen pis i van als bancs a buscar crèdits, peeeroooò... els bancs ho deneguen TOT. Doncs be, ja poden estar al 50% de rebaixa, els pisos, que els joves no en podràn comprar ni un... Quants joves tenen els calers per pagar els pisos trincu trincu??? Cap ni un... com hem de tenir calers si comencem a treballar tard i a sobre mal pagats???? Quants joves coneixeu que puguin estalviar i pagar el cotxe sense demanar credits???? doncs imagina't un pis.
Per tant, els pisos com si els regalen. Si has d'acabar assegut davant d'un director d'oficina, has begut oli! i sino només hem de recordar la TRAGEDIA GREGA que han estat els pisos de protecció oficial de Ripollet...
Definitivament, aquesta noticia només m'ha generat indiferència, gens de satisfacció i fins i tot una mica d'indignació.
PD: pels senyors/es que diuen a Catalunya el castellà està perseguit en favor del Català... que sapiguen que he estat incapaç de trobar una fotografia EN CATALÀ per il.lustrar aquest escrit... tot, tot, tooot en castellà.
